Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera 1993, gràcies a l’equilibri aconseguit entre l’economia, el consum de recursos i la conservació d’un patrimoni i d’un paisatge excepcionals.

Un projecte concebut com a Centre d’Interpretació de tots els valors que impliquen aquest nomenament passa necessàriament pel terme sostenibilitat (segons l’Informe Brundtland de 1987, «Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.»). I podem pensar, per tant, en l’equilibri abans esmentat:

1) Sostenibilitat territorial: El centre parteix d’unes edificacions existents, per tant, tenim la oportunitat de canviar d’ús i reutilitzar-les, donat que es troben al mig d’una ANEI, segons el PTI. Recuperant un espai de gran valor ecològic obert a tothom.

2) Sostenibilitat econòmica: s’ha d’aconseguir un centre que tendeixi a l’autosuficiència econòmica , és a dir d’uns mecanismes que permetin generar suficients ingressos per a mantenir l’estructura necessària del propi centre.

3) Sostenibilitat arquitectònica: Es parteix de la idea de concebre uns edificis que eduquin, tant des del seu contingut com des del seu contenidor. Es projecten edificis bio climàtics i amb materials naturals (que tanquin el seu cicle de vida) i saludables sota quatre directius: energia, aigua, materials i residus.

4) Sostenibilitat en la mobilitat: implantació de microbusos elèctrics per accedir fins al recinte.